Ací us presentem el nou disc d'Aspencat, "Obri La Llauna". Espere que us animeu a esoltar-lo!
ASPENCAT “Obri La Llauna” 2009 – Autoeditat Tracklist:
01. Intro
02. Crida
03. Res A Perdre
04. Xiqueta Dolça
05. Temps
06. Balla La Melodia
07. Novembre
08. On Estan
09. Ciutadà Passiu
10. A Passes De Gegant
(Remix)
11. Tu Creus
12. Connectant
Components:
Kiko (Veu)
Pep (Guitarra)
Ximo (Guitarra)
Javi Primera (Baix)
Cahuete (Bateria)
Christopher (Trombó)
Augusto (Saxo)
Rosendo (Trompeta)
Jaume (Percussió)
Pasqu (Teclat i Samplers)
Pere (Congues)
Web: http://www.aspencat.org/
Myspace: http://www.myspace.com/aspencatband
L’escena rockera valenciana està d’enhorabona. Després d’anys i anys malvivint arraconada política i socialment, estem en plena
ebullició d’idees, de grups que comencen a ser mitjanament recolzats per l’administració i la societat. Bona prova d’aquest “boom” és Aspencat que ens presenta el seu segon treball “
Obri La Llauna”, tota una festa sonora que crida efusivament als sentits mitjançant una amalgama d’estils consistent que anirà sorprenent i atrapant a cada nova escolta.
“Obri La Llauna” suposa l’evolució natural de la banda de la Marina Alta i l’assentament del fonaments que van desplegar al seu anterior treball “La Festa Està Servida”. La barreja de
reggae, ska, rumba, rock i folklore es presenta en aquesta ocasió enfortida per la introducció amb més força del
jungle, funk, i alguna pinzellada electrònica. A pesar d’aquesta evolució, l’essència que distingeix aquesta amanida es conserva, la vitalitat que imposa la secció de vents, la càlida i reforçada veu de Kiko, una base rítmica tot-terreny capaç d’adaptar-se a qualsevol situació i unes lletres compromeses socialment amb la llengua i cultura valenciana des d’una perspectiva desenfadada, però sincera.
Aspencat va nàixer a les acaballes de Baladre, germen del grup, fa més d’un lustre, batejats amb el mateix nom que el típic menjar alcoià compost de pebrot vermells, ceba, tomaca, oli i albergínia. Deixant a les clares que estem en front d’una combinació abellidora, que recull lo tradicional i lo natural, però que continua sent atractiva i singular per aglutinar a qualsevol temperament. L’eclosió de la banda va tindre lloc en torn als anys 2005 i 2007 on van deixar bocabadats als assistents de festivals de la talla dels Arrels, l’Aplec dels Ports o la Gira d’Escola Valenciana i multitud de nits acompanyant a grups de la terra com Obrint Pas, Sva-Ters, La Gossa Sorda, Desgavell, Skaparapid o Skalissai.
A l’any 2007 arribaria el primer vol discogràfic amb el títol de “
La Festa Està Servida”. Un treball produït per Mark Dasousa i recolzat per la promotora Tercera Via, arreplegant molt bona acollida de públic i crítica. Això va permetre pujar considerablement el nombre de concerts i proporcionalment el d’assistents seduïts amb la festa i l’estreta connexió. Després de recórrer de dalt a baix la geografia de llengua catalana, arriba l’hora de treure noves cançons i intercalar-los amb himnes com “Sense Renunciar”, “Carpe Diem”, “Mercat Comú” o “Reggae Moll”.
Amb aquesta premissa arriba “Obri La Llauna”, una crida al immobilisme social, una invitació al sector de la població que aparenta però no és mulla, un cant a l’esperança rebel on albirar un futur replet de llibertat que trenqui amb el sistema establert, una abraçada a la gent compromesa, una denúncia cap a la classe política que sols agafa i no dona res; barrejades amb altres temàtiques més sentimentals.
La tasca de gravació d’ “Obri La Llauna” s’ha fet des de l’Atomic Estudi de Dènia, repetint la producció de Mark Dasousa (Solar i Atom) i Pasqu Giner, membre del grup, i masteritzat per Juanjo Muñoz (Gossos) als estudis Catmastering de Manersa. En aquest aspecte hem de destacar la cura per deixar el treball el més net possible, llimant els petits detalls, aconseguint una perfecta combinació sonora, sòlida i potent, però a l’hora fent que el paper de cada instrument tinga el seu pes específic amb una definició pròpia de grups menys modestos.
Obri l’àlbum una intro empolsegada pel pols del vinil, amb glopada tradicional de bandúrria i llaüt a càrrec de Manolo Olivencia, per a presentar d’una manera assossegada “Crida”, un tema que va pujant d’intensitat a ritme de reggae per a esclatar en una retronxa eclipsada pel pes de la secció de vents, especialment el trombó. El gir jungle i funk, a més de la major presència del teclat, es visible a “Res A Perdre”. Arribem a “Xiqueta Dolça”, sense cap dubte, un dels millors temes. Un viatge ple de canvis de ritme i d’alegria, capaç de posar potes amunt qualsevol vetlla. Com a colofó tenim les intervencions de les veus de La Gossa Sorda, la melòdica de Seguí i l’aspra de Nadal, en un final on el joc de veus et posarà la carn de gallina.
Després d’introduir-nos en el món funk de“Temps”, amb pinzellades de hip-hop, la distinció femenina de Reme (Skalissai) i els scratxs de Dj Chola (Obrint Pas), ens trobem un altre estel “Balla La Melodia”. Un tema que recorda l’ímpetu de “La Festa Està Servida”, una bèstia salvatge domada pel ska de vents que de segur revolucionarà els directes. La rumba i els ritmes llatins entren en escena amb “Novembre”, mentre que els crits als adormits d’ “On Estan” i “Ciutadà Passiu”, prolonguen el sarau musical. Per a tancar tenim la versió electrònica d’ “A Passes De Gegant”, la versió del cantautor valencià Paco Muñoz “Tu Creus” interpretada per la profunda veu de Ximo, guitarra d’Aspencat, i “Connectant” una declaració de principis discotequera a la que Carlos Tarque (M-Clan) li posa el seu toc.
En conclusió, “Obri La Llauna” es la viva imatge del bon treball, la consecució d’una identitat pròpia, la confirmació dels bons presagis que ens havien donat als seus directes i anterior treball, l’art d’
experimentar sense prejudicis a cap estil ni etiqueta. Ara només queda esperar la rebuda per part del públic, i que l’adaptació dels temes en directe siguen barrejades de la festa de sempre.