Talo i jo, a Aixortà, patint :)

Este matí hem quedat Talo i jo per a pegar-nos la matinada del segle II. Voliem anar a la Mallà del Llop a vore si quedava algo de neu de la caiguda ahir, i haviem quedat a les 6:30 per trobar-nos a Alcalalí. Matinada total, perque Talo tenia que estar a hora de dinar a Ondara.

A l´hora H ens trobem, i amb el meu cotxe eixim cap al Coll de Rates, perque la ctra de Castells està tallada. Passem el Coll de Rates i abans d´aplegar a Tàrbena, girem a l´esquerra i oh, sorpresa! començem a vore neu per la carretera! Seguim una miqueta i a cada metre la cosa empijorava...aixina que sense rendir-nos...això lo últim!!
Tornem a Alcalalí a pel cotxe de Talo que té cadenes, i tornem amb intenció de enfonsar-nos en un diumenge d´aventures.
Adventure One: Talo´s car no tiene gasolina, la reserva està encesa i només tenim 60km de combustible. Bé, Talo m´ha dit que no estava en reserva, sino que com anavem costera amunt no marcava bé...però ha vingut la costera avall i encara marcava menys nivell!!!
Fase II. Canvi de plans. La operació "Mallà del Llop a vore si té neu", passa a anomenar-se: "anem a Aixortà o la gasolina s´acabarà!"
Apleguem a la zona mixta (neu+gel) i continuem poc a poc...i anant anant el cotxe patina i ja passem a la operació C ( -aaatchis! - cadenas!). Talo, maleïnt, aconsegueix posar-les mentres jo dissimuladament em dedique a fer fotos

Amb les cadenes ja posades seguim xano xano, i flipant amb la poalà de neu que hem trobat. Ens ha vingut de nou i estavem més contents que uns xiquets amb un camió de sugus. Aparquem només comença la pista, amb ja 15cm de neu, i enfilem cap amunt. Ix el solet, comença a sobrar roba, i com som tan reburros tirem cap amunt a totòstia...

I aixina ha segut...molt cansat això de anar obrint petjada, però guapo de collons

Com diría Víctor: Enllaç fotos flickr

http://picasaweb.google.com/ouantomaca/AIxortaNevada#

Que estigueu bons!

Poquetes rutes tan boniques com les de avui es poden fer per estos
llocs , amb neu acabada de caure , el sol , els colors del cel i de la
neu brillant... i com no , lo costos pero alhora gratificant de xafar
neu verge ( haguera molat mes uns 40 cm jeje ) .
Una ruta de 10 , un dia de 10 , i com no , amb eixe esperit d'aventura montanyer que comporta fer un cim endinsantse en la neu , la curiositat , la bellesa del paisatge , la enorme pedra de aixorta , i com no arribar al cim despres de una ultima empinada rampa a ROCA I NEU , on cada pas et fa obrir pulmó i les cames es posen a prova. montanyisme del bo , del pur , del de la vella escola .
Salutacions!
pd: aprofite per saludar als .... dels quads xD

Pobrets, però si no han pogut ni pujar per la pista

les fotos són de picasa.....no de flickr,jeje.

Mare meua mira que vos agraden les aventuretes,sobre tot a Talo,qualsevol dia l'esglai serà gran i vos ho manaren no ho farieu bandidos....

Bones fotos,això sí,de postal!

Adéu companys

Xe, si la gent del foro encara ix a passejar!!!!!!!!!!!!
Jo pensava que s'havieu jubilat, i m'he buscat amics nous. Si penseu eixir digueu algo, que jo m'a`punte si no treballe.