Al darrer llibre de Hans Magnus Enzensberger, Hammerstein o l'obstinació, hi ha una interessant referència a les taronges valencianes i el nazisme (pp. 65, 224 i 225). El llibre reconstrueix la vida de la família del general Kurt von Hammerstein-Erquod (1848-1943), cap de l'alt comandament de l'exèrcit alemany en arribar Hitler al poder. Von Hammerstein fou un militar tradicional, que afavorí infructuosament l'aliança entre Alemanya i la Unió Soviètica i mantingué bones relacions amb generals de l'exèrcit roig (tots ells havien combatut contra el tsar). Al generalat alemany li plaïa el rearmament, però recelava de les doctrines hitlerianes i de la proliferació de cossos paramilitars nazis. Per això, l'espionatge alemany no només estava atent als assumptes externs, sinó també a la possibilitat d'un pronunciament militar o d'un atemptat, com aquell que efectivament patí Hitler el juliol de 1944.
La segona de les filles del general von Hammerstein, Maria Therese (1909-2000), treballà durant els anys 30 en una oficina d'importació de taronges, que hi havia a la Lützowplatz de Berlín. Aquesta plaça es troba a una zona benestant de la capital, amb arquitectura d'avantguarda i escultures modernistes. L'oficina era dirigida per un tal Rolland, també anomenat Baron Roland. En realitat, conta Enzensberger, aquest Büro d'importació de fruites meridionals era una tapadora del servei d'espionatge i Rolland n'era un agent secret, que també col·laborava estretament amb el cap de la intel·ligència militar, general Ferdinand von Bredow. Maria Therese no hi era casualment, i servia tant a l'interés de la família com, potser inconscientment, al d'aquells altres que volien controlar la cúpula militar. Al món de l'espionatge en general i a la capital alemanya durant l'època prebèl·lica en particular, proliferaven aquestes ambivalències. Ho arreplega magistralment Bob Fosse a la seua cèlebre pel·lícula Cabaret, ambientada al mateix Berlín de 1931, mitjançant la figura de l'ambigu mestre de cerimònies del Kit Kat Club.Maria Therese i el personal de l'oficina, enfeinats en la doble tasca d'intel·ligència i importació, mecanografiarien informes reservats amb les màquines d'escriure que emplenaven albarans i factures de taronges i mandarines; sumarien brigades i divisions blindades igual que comptaven arrobes i tones de cítrics; i amb la mateixa diligència arxivarien papers relatius a les cancelleries de Moscou, Londres o Washington, que balanços de collites a Alzira o Carcaixent. I hem de deduir que alguna cosa els va fallar als serveis d'intel·ligència, perquè, com hom sap, les decisions de Hitler foren no només genocides i bàrbares, sinó també estratègicament errònies, i comportaren la desfeta absoluta d'Alemanya. És a dir, o bé Rolland i la xarxa d'intel·ligència fallà en els seus diagnòstics o bé en fer-se entendre pel govern nazi. Potser s'embolicaren per les taronges...Escric aquestes ratlles mentre escolte Carlos Fabra insultar un ciutadà. I recorde que també per les mans d'aquesta persona han passat al temps, com per l'oficina de l'agent Rolland, importants plans polítics i documentació citrícola, i que les persones al seu servei tant redactaven escrits sobre, posem per cas, projectes d'urbanització i instal·lacions aeroportuàries, com informes sobre els productes fitosanitaris per a les taronges. I no puc deixar de pensar en la vella dita de Karl Marx, respecte que la història es repeteix dues vegades, la primera com a drama i la segona com a comèdia. Ja sabem com aquella barreja d'informes d'intel·ligència i albarans de taronges a l'oficina de la Lützowplatz només fou un factor del primer acte del drama de la II Guerra Mundial. No sabem encara com acabarà l'altre sainet, el nostre. Com cantava el mestre de cerimònies del Kit Kat Club: «Wilkommen, bienvenue, welcome, im cabaret, au cabaret, to cabaret!».* Departament de Sociologia y Antropologia social. Universitat de València
FONT: www.e-valencia.org
Índex 
