Refranys i fases fetes de la marina
La idea va ser de xabiera, i com que jo tinc un llibre per casa que ja en duu unes quantes, ara les copie i a vore si entre tots fem una llista ben llarga.
Moltes de les frases i refranys ja no els recordem, supose que perque s´han deixat de gastar (la modernitat…), però estaria bé fer memoria i si se´ns en queda alguna gravada al disc dur del cervell i poguerem recuperar-la, millor!
El llibre en qüestió, s´anomena “Teulada”, va estar escrit pel Pare Vicent Llopis, rector del poble durant molts anys. Els regalava l´Ajuntament, i ací copie els refranys que duu en valencià.
REFRANYS DE FILOSOFIA PRÀCTICA
No deixes les sendes velles per les novelles.
Ser més bort que la canyota.
Al mort, terra ; al viu, xulles.
A vora del riu no façes niu.
Al vell, foc amb ell.
Alt és mon gendre, bo siga ell.
A les dones i al vent, un quart a vora vent.
Caldera vella, bony o forat.
Cura més la dieta que la llanseta.
Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort.
De fora vindràn que de casa ens trauràn.
De tender mudaràs, però de lladre no t´escaparàs.
El que es jove i no treballa, quan es vell dorm en la palla i no és d´ell.
El que diu la veritat, perd l´amistat.
El casament i la mortalla del cel davalla.
El que té, deu donar al que no té, sino que barate.
El que la faça, que la pague.
El que paga descansa, i el que cobra també.
El que té capa, es tapa, i el que té capot, com pot.
Enfermetat llarga, parenta de la mort.
El que tinga cucs, que pele fulla.
El que molt parla, molt erra.
El que fa visites a qui no en sol fer,cosa busca o és que l´ha de menester.
El que vetla no matina.
El que pren fiat, no tria.
El que estiga bé, que no es moga.
El que no siga cofrare, que no pregna canel.la.
El que apressa viu, apressa mor.
El que fa bé al comú, no fa bé a ningú.
El que va amb un coixo, al cap de l´any coixo i mig.
El que de pobre es fa ric, no el tingues per amic.
El que diu el que vol, escolta el que no vol.
El mesquí sempre té que mesquinar, i el gastador que gastar.
El que no guarda quan té, no menja quan vol.
El que allarga els peus més de la manta, destapat es queda.
El que sembla als d´ells, no fa tort a ningú.
Fes bé i no faràs mal, i altre sermó no cal.
Fes bé a tots, al bo per a que t´honre, al mal, per a que no et deshonre.
Fes bé a bestias i et pagaran a cosses.
Filla, pa i cadira. Nora, sense pa i bota fora.
La dona vanitosa és curiosa.
La viuda rica, per un ull plora i per l´altre repica.
La capa tot ho tapa.
El que cou, cura.
La punxa quan naix ja punxa.
Llibre tancat, no trau trellat.
Llarg d´esquena, curt de faena.
Més fa el que vol, que el que pot.
Més val un “nyas”, que dos “et donaré”.
Més val caure en gràcia que ser graciós.
Més val que et tinguen enveja que llàstima.
No juguem en canyetes que ens farem tallets.
No et rigues del meu dol, que quan el meu serà vell el teu serà nou.
Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent.
Persona refranyera, mal faenera.
Per un benefici, un sacrifici.
Per als desgraciats, tots els dies son dimarts.
Paraula i pedra solta, no tenen volta.
Quan més vell, més pell.
Quan més roí l´anou, més soroll mou.
Quan et porte a un convidat, el vull enganyar o ja l´he enganyat.
Si vols que et vullguen, fes-te de voler.
Sempre parla el que devia callar.
Tota pedra fa marge.
Tots d´un ventre i cadascú d´un temple.
Vist a un margalló i pareixerà un baró.
Val més anar sol que mal acompanyat.
En el pais dels cecs, el tort és el rei.
El que furta un ou, furta on bou.
Després de les cartes vistes, tots son jugadors.
El que no vullga pols que no vaja a l´era.
Els testos semblen a les olles.
Molts poquets fan un molt.
Bé predica qui bé viu.
Parlar sense pensar és tirar sense apuntar.
Venda al comptat, diners guanyats.
Qui molt parla, moltes n´erra.
Més val saber que haver.
Al vell escoltant, sabiduría vas trabant.
Colom que el pap té plé, alça el vol i no torna més.
Dia passat, dia trobat.
Entre el dia i la nit, no hi ha paret ni tabic.
Si vols fer-te ric, lleva´t coses del pic.
Més val evitar que remediar.
La moda és el que a mi m´acomoda.
REFRANYS SOBRE L´ORATGE
No et fies de gaita que de nit s´afeita.
A Sant Bertomeu tronades a reu.
Arc per la matinà, prepara la caputxina.
A mal temps, bona cara.
Boira en la penya, aigua en l´esquena.
Cel emborregat, als tres dies banyat.
Quan la candelaria plora, ja està l´hivern fora; quan es riu ja estem a l´estiu.
El dia de l´Ascensió, cireretes al muntó; els homes es lleven la capa i les dones el gipó.
El ponent la mou i el llevant la plou.
En Nadal els jocs, i en Pascua els focs.
En Abril no et lleves un fil.
En maig, ves com vas.
En l´estiu tot el mon viu.
Guarda pa per a maig i llenya per a abril.
Llebeig a esmorzar, aigua a sopar.
Llebeig, aigua veig.
Montgó en mantellina, aigua veïna.
Quan Dèu vol, sense núvols plou.
Sol amb barba, llevant o aigua.
El dia s´allarga: Per Santa Llúcia, un pas de pussa; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; pels Reis, un pas de vell; per Sant Joan el dia més gran, i passat Tots Sants els dies son germans.
Per Sant Silvestre i Santa Coloma el mes de gener s´asoma.
REFRANYS SOBRE AGRICULTURA
Per Sant Andreu, si no heu sembrat, sembreu.
A Sant Joan, bacores, verdes o madures, bacores segures.
Arròs i sol, mai n´hi ha prou.
Blat tardà, ni palla ni grà.
En setembre qui tinga que sembre.
EL que sembra,collir espera.
El que no pot segar, espigola.
Faena feta, no porta estorb.
Faena, gira l´esquena.
L´enhorabona es dona al que compra bancals, no al que els ven.
La por guarda la vinya.
Qui té terra, té guerra.
Home lluner, no ompli en graner.
Els alls a Nadal al bancal i a Sant Joan a la cambra.
A Sant Miquel tot va a repel.
REFRANYS SOBRE RELIGIÓ
Sant Blai gloriós ens guarde la tos.
Cor net i coll dret.
De diners i de bondat, la mitat de la mitat.
Diumenge de Rams, el que no estrena no té mans.
Dèu dona faves al que no té queixals.
Diners i pecats, cada u sap els que té.
Debades els frares no peguen cabotajes.
Dèu els cria i ells s´ajunten.
En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats.
El diner del sacristà, cantant ve i cantant se´n va.
Fer com fan no és pecat.
Moltes caneletes fan un ciri pascual.
No hi ha pecat més castigat que el de la llengua.
No es pot repicar la campana i anar a la processó.
Al que es burla, el dimoni li furga.
El que no té faena, Dèu li´n dona.
REFRANYS D´ANIMALS
A gos flac tot son pusses.
Arrancada de cavall i parada de rossí.
Al gos vell no li digues xixo.
Cabra que bela perd el bocí.
En abril tot pardal fa niu.
L´amo i el gos, cassen per dos.
El gat escaldat de l´aigua gelada fuig.
Gos que no conegues, no li gastes bromes.
Gos que lladra no mossega.
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.
Poll de gener a pondre al paller.
Si vols un bon gos de caça, compra-te´l de raça.
El que de lluny fa cara de gos, de prop mossega.
A la gallina forastera tots la piquen.
El que té bona sort, fins el gall li pon.
Pardalet que escolta el reclam, escolta el seu mal.
Gat meulador mai és bon caçador.
Fill de llop llobet, i la rabossa a la muntanya.
A Sant Francesc, agarra el reclam i ves.
REFRANYS SOBRE MENJAR
Arròs amb rap, caldós o socarrat.
L´arròs fa el ventre gros.
On no hi ha sang no es poden fer botifarres.
Amb diners carxofes, i si en vols més para el cabàs.
EL que mulla no trau tros.
El que espera sopa d´altre, gelada se la menja.
El que està fart no s´en recorda del dejú.
El que menja no fa gasto.
Qui te fam somia rotllos.
Fil que penja, butifarra que falta.
Dels meus ports et riuràs, però dels meus diners no menjaràs.
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
Si a la muntanya vas, del que portes menjaràs.
Panxa buïda, ànima desperta.
Menja molt i caga fort, i no tingues por a la mort.
REFRANYS MARINERS
Més val ser cap de sardina que cua de tonyina.
EL que peix vullga menjar, les bragues s´ha de banyar.
Bou a l´aigua, caldero al foc.
Peixcador de canya, més perd que guanya.
Llampant a la mar, llenya a la llar.
Està més ras que un ull de peix.
Lluna penjada, mariner en vela.
Gavines per terra, temporal a la mar.
Peix surant, calma o vent de llevant.
L´almadrava, vol mar brava.
Lo que està en el coven es peix, que lo demes és peixquera.
Solta escota que ratxa.
Vent a garbí i nuvolat, enganya a l´amo i al criat.
La Llorença presa, vent a garbí o aigua al cel.
El peix per al que se´l mereix.
La mar no li apagaria la set.
Quin temps farà mariner? Demà t´ho diré.
El que és primer caraviner, despres és bon contrabandista.
FRASES POPULARS
No hi ha predicador tan persuasiu com l´exemple.
Anar contra corrent, no és d´home prudent.
Pare comerciant, fill cavaller i net pordioser.
Gardaràs un secret amic? Millor el guardaràs si no te´l dic.
Canteret nou, fa l´aigua fresca.
Bon nas, bon compàs.
Sempre recordem a Santa Bàrbara quan trona.
La faena és salud i virtud.
Tira la pedra i amaga la mà.
El que no et conega que et compre.
Quants en governa la farina, i ella blanca que blanca i fina que fina.
Porta més llenya que un ase de forner.
Pobret, però alegret.
Es menjaria els ferros de la pressó.
Debades li cornes.
Més calent que un rabosot.
La fam el trau a ballar.
Ences com un lluquet.
Tirame´n tres, que en dos no em fas res.
Arma més soroll que un cabàs de gats.
El compte de la vella.
Sap més que Perican.
La cara és l´espill del cor.
Si la rifaren, no posaria bolleta.
Les coses clares i la xocolata espesa.
Ens passarà allò del poeta bercoc, perque ni tu saps res ni jo tampoc.
Mentre corre, el carro fa soroll.
Primer màrtir que confesor.
Quan més amics, més clars.
Qui tinga ganes, que vaja afegint-ne, i ja anirem posant ordre i fent una llista ben llarga
Au!
Índex 
