Ie, calenteta està, la meua crónica de la cursa:
Trail Mitja Lluna. 4500m+ ,80km. Açò és precís? Finisher!
La meua aventura va començar el divendres, quan per la vesprà me´n anava cap a Alcoi a buscar l´hotel. Redeu quin hotel! Si pareixia jo el Marqués de la Marina...
Bé. Me´n vaig a dormir i a l´endemà a les 3:45 sona el despertador. Una duxeta, pensant-me que tardaria en vore l´aigua, desdejuni i me´n vaig al poliesportiu a replegar el dorsal, entregar la bolsa de material de recanvi que ens donarien al km44, i a esperar al bus que ens baixaria a Guadalest, lloc d´inici de la cursa.
Guadalest-Fageca km 0-23
Un ambient xulo en Guadalest, molta gent coneguda, salutacions i ganes de començar i vore que ens anava a dur el dia. Ixc al tran tran, pels voltants del embassament de Guadalest, amb els amics del foro, Vicent, Ximo i Rubén, parlant i cabilejant sobre les nostres possibilitats en la cursa. Anavem per Serrella, que jo em pensava que anava a ser la part més fotuda del recorregut (hahahah que bonica és la ignorància).Començen les costeres i jo enxufe la directa, pero vaig parant-me quan ho pense millor i entenc que el dia serà llarg. Apleguem al Castellet i allí estàven Talo i Víctor, que havien vingut a vore a David, Bernardo i a mí, clar jeje. Feia bon dia, passe la Mallà del Llop, Pla de la Casa i tot perfecte. Em trobava bé, i com ja havia perdut als companys vaig tirar una miqueta per a vore com reaccionava. Baixant a Fageca em vaig trobar a Fernando. Apleguem a Fageca, menje una miqueta, omplic el camelbag d´aigua, i com estar allí parat em fa desfici, ixc abans que ells, caminant tranquil.
Vaig 30´per baix de la meua espectativa més optimista i irreal, i la eufòria m´inunda.
Fageca-Beniarrés km 23-44
Ixc amb Miguel, i quan comença la baixada em deixe caure trotant molt suau. Serà la única part d´aquest tram on correré, perque per davant tenia el Benicadell i tocava anar reservant forçes. Pose 5ª caminant i aixina vaig tota la pista forestal fins catamarruc.
Pare al avituallament, menje, bec i ja començen a escoltar-se els trons de la tormenta que està formant-se justament cap on vaig ara. Em pose l´impermeable
i pel Barranc de l Encantada em cau el diluvi universal, pero no pare...pa que? si banyat ja estic! Entre a la senda i pareix un riuet, vaig amb els peus remullats i somíe despert amb la roba seca, les sabatilles i els calcetins que m´esperen a la borsa del km44. Començe a vore l´embassament de Beniarrés, pero fins aplegar al poble queda un rato llarg encara. Aplegue al avituallament més complet del dia, el de Beniarrés. Havien macarrons i tenia gana, pero la panxa estava algo rara i vaig preferir no mesclar massa, per si de cas. Trobe una cadira buida i em canvie de roba. Posar-me les sabatilles seques amb calcetins nous era una glòria. Menje algo més, omplic el camelbag d´aigua, li tire 2 pastilles de isostar i abandone l´avituallament. Allí ja es va quedar molta gent. La duresa del recorregut i el mal oratge estàven fent fredat.
Beniarrés-Agres km44-63
Ixc caminant espaiet, es veu el Benicadell, imposa i pense fer-me amb ell, però amb paciència. Comença la costera asfaltada, dura però al menys es pot progresar bé. Ojalà durara aixina fins el cim...però que va! Comença el meu primer Infern. La pujada és dura durísima, anava parant-me a rebufar, i entre boira, trons i pluja, que de nou havía aparegut a banyar-me els calcetins sequets... Aplegue dalt com puc, i busque la senda de baixada. Em tire 100m corrent cap avall, per a perdre altura, del susto que tenia de que em pegara algun tró al cap.
Escampa una miqueta i baixe amb un xic de Xàtiva, parlant fins que es para i jo tire cara avall per una pista prou bona.Em senc bé i amb força. prou gent parada i esgotada. De pulsacions vaig molt bé i estic motivat, pero de moment tinc ansietat per aplegar a Agres...encara ni havía passat pel túnel i ja volia vore Agres jeje No te queda ná! Pista amb molta pedra solta tocacollons, interminable. Ja va caiguent el sol i començe ja la pujada de asfalt cap al poble.
Ja tinc ahí el tercer avituallament i em veig bé. Ací em passen David i Bernardo, que estan fent una cursa com toca, de menys a més, i apleguen ací forts per afrontar l´últim tram del recorregut. Aplegant al avituallament començe a escoltar els aplaudiments de la gent del poble.
A Agres havía ambientillo guai. En gran part gràcies a Ana i Vicent, del foro Tierra Vertical, i els seus amics. Aplegue jo ovacionat...com mola hehe et penses que eres algú! Pare davant del avituallament i em note estrany...pajara del 18´5...em vaig marejar, em va agarrar fred i si no pille cadira hauria caigut. Que mal...volia abandonar. Et veus allí, a 5 minuts de fer-se fosc, asoles, cansat, gelat, marejat i rendit...i vols anar-te´n a casa. Jo ho vaig pensar i va faltar un cabell, però per sort allí estàven Vicent i Ana ajudant-me a passar el mal trago. Vaig estar no sé quan de temps allí amb ells, ells animant-me a seguir i tranquilitzant-me. Se me´n anava un poc el cap. Em lleve les sabatilles per a posarme els pantalons i me les torne a posar sense haverme posat els pantalons jeje 2 voltes igual. Anava a per menjar i tornava amb les mans buides. Anava a per aigua i em deixava el got...semblava una ànima en pena. Però gràcies a ells i als seus amics, em vaig decidir a seguir quan se me va passar el baixó i que vinguera lo que tinguera que vindre. Entre ovacions, com no jeje encenc el frontal perque ja era de nit, i cap al Moncabrer.
Agres-Alcoi km63-80
Mortal. El segon infern. En la última costera del poble em trobe a 2 xiquets pel carrer que em miren curiosos, els dic:" estibeu-me que no puc pujar" i van i es posen a estibar-me hahahaha si estan per allí els seus pares els dic que me´ls deixen fins Alcoi.
Nit ja tancada, hi ha lluna, però boires tapant-la. Entre els crits de mussols i òbiles començe a pujar, desfet, el Moncabrer. Sense vore a ningú per davant ni per darrere, em faig la idea de que em toca fer travessa en solitari i avant.
Xano xano aplegue dalt, cansat però orgullós i recordant tot el rato que estic allí gràcies a Vicent i Ana. Els dec ser finisher! En alguns moments no trobe les marques reflectants, li pose la llarga al frontal i buscant un poquet acabe trobant-les. Baixant cap a Alcoi veig llumetes més avant i em motive a tirar una miqueta més apressa per a anar amb companyia. Aplegue a ells, s´ofereixen a deixar-me passar, pero no passe ni de conya,em ve millor a estes altures la companyia que la presa. Era un xic amb qui ja havia coincidit baixant el Benicadell i un estranger al que l´aigua li havia desbaratat el frontal.
Per una senda molt dificultosa apleguem per fi a Alcoi, però encara ens quedava un últim patiment. Un altre cim, amb una baixada de pedra banyada per la pluja que ens va fer patir fins el últim moment. Anàvem tots molt mal a nivell de articulacions i la palnta dels peus, i baixavem per allí com baixaría una excursió del inserso. 5km ens havien dit que quedàven...un ou! Despres de més de 18 hores, cap a les 02:30 de la nit apleguem a la via verda. Planet i sense pedres...planet...que canya! Travessem el pont i els tunels de la antiga via del tren i ja es veu la meta. Anava esgotat, pensant com actuaria en aplegar a meta, si faria l´avionet, si besaria a terra, si m´emocionaria...i vaig aplegar com si res. Vaig respirar. No podia pensar molt. Em va aliviar aplegar, i res més.
Ni em vaig duxar ni res. No podía ni caminar. Me´n vaig vindre enseguida cap a casa, encara que em dormía i vaig parar a pegar una cabotada al cotxe. I aquesta ha segut la historieta de la meua primera llarga distància.
Va ser un dia moooolt dur, que no sé si repetiré, pero a nivell personal m´ha encantat viure´l.
Hui ja ho he asimilat. Sí, sóc finisher de la Mitja Lluna!!!!
Gràcies a Ana i Vicent, no em canse de dir-ho.
Que estigueu bons, que a mi em queden un parell de dies de estar fotut hehe Au!
https://www.youtube.com/watch?v=zYVe259vM0A video de la eixida
Índex 
pero aniré per l´altre costat! Allí mos vorem, per sort encara farem bona cara 
Ja vos ho contaré!
que cab*ó!
.